Una de les principals causes d’infelicitat en la societat moderna és l’excés de temps que passem pensant en allò que no podem controlar: tant el que encara no ha passat, però que creiem que podria passar, el futur; com allò que ja ha passat i que ja no podem canviar, el passat. És sorprenent el temps que podem arribar a invertir en aquests dos espais temporals en què, en realitat, no hi som. Però els minuts continuen corrent i el present se’ns escapa entre els dits com si fossin milers de diminuts grans de sorra.